AMUCbcn

  Associació de Musics del carrer i Metro de Barcelona             amucbcn.org

Un dia, viatjant en el metro de Barcelona, no recordo a quina estació, ni l'hora, anava caminant quan per les meves orelles em va entrar el so d'una guitarra elèctrica que em va agradar molt. En arribar al punt, hi havia un solista interpretant un tema roquer que em va fer parar i escoltar i veure amb deteniment el moviment tant virtuós de les mans d'aquell music. En acabar, li vaig donar unes monedes i li vaig preguntar com era que estava en aquell lloc i després de felicitar-lo de com ho havia interpretat, i veient que ja recollia els seus estris, vaig entaular una conversa més profunda. Em va dir que portava un temps a una associació de musics i que quinzenalment es reunien en assemblea i que debatien temes musicals amb relació a TMB, concerts, proves, etc i que s'apuntaven a una "graella" on podien tocar 2 hores en un punt dels senyalats a les parets d'algunes estacions que posava "Musica al Metro". el Felix, així em va dir (després he sabut que de cognom, Barcojo) em va donar el seu telèfon i em va dir que ja em trucaria quan sabes la propera convocatòria per entrar a tocar. Desprès d'intercanviar varis WhatsApps, em vaig presentar a fer les proves per poder entrar a tocar al Metro de Barcelona, i vaig fer-ho prou bé i em van acceptar com a nou soci. Cantar en directe cada dia, i a un públic anònim i diferent en tot moment, et dona unes tables i una seguretat a l'hora d'interpretar, que no et dona un escenari convencional on hi ha un públic estàtic i que aquest ja sap a lo que va. Aquí, cada dia pot ser diferent, sorprenent, i això et fa posar tots els sentits a l'hora de cantar i interpretar.